Español / English 23:24 ; viernes 24 mayo 2019

Para ver toda la obra de Carmelo Hernando en imágenes,
haz clic en la web semiótica

Artículo sobre la exposición "Fotomuntatges"

Ecos de ciència-ficció

Un salt cultural ens porta a l’obra interessant de Carmelo Hernando, nat a la Rioja el 1954 i resident a Barcelona, on col·labora a “Star”, “El viejo topo” o el “Playboy”, des de 1977. La seva especialitat és el fotomuntage, però no cultivat de la manera èpica que fou l’estil d’un Josep Renau, tant als cartells de la guerra com a les sàtires antiamericanes fetes a Berlín, sinó de la manera irònica que va iniciar Richard Hamilton els anys cinquanta, amb les acumulacions satíriques relatives a la societat de consum. És sabut que els títols de Hamilton fan que ens interroguem sobre què fa tan atractiu un interior modern consumístic. Els muntatges d’Hernando semblen preguntar-nos, quan ens presenta un panorama de Barcelona amb el mico Borralló de Neu, la Sagrada Família i els avions que volen: Qué és allò que fa Barcelona tan turística?

Sens dubte respon a la versió sarcàstica que el Pop británic inaugurà abans que el Pop americà es constituís en una nostàlgia lírica de l’univers dels adolescents consumistes.

En alguna peça de Carmelo Hernando, com la Contemplació i Èxtasi davant l’ obra humana, ens trobem amb un metallenguatge molt sofisticat. La vista convencional d’Àvila i la imatge convencional de Santa Teresa se sobreposen en un tipus de pintura estereotipat, que podria situar-se a continuació de Zuloaga o de Sotomayor, amb tota la càrrega de la “generació del 98” espanyola, i àdhuc amb un embelliment dulcificat molt a prop de l’esplendor feixista dels anys quaranta, però uns rocs suspesos a l’aire hi introdueixen paradoxalment un regust d’humor a la manera de Magritte.

Amb criteri hiperrealista, el quadre és una obra dintre l’obra, i la foto inclou nens espectadors, no sense que un espectador privilegiat procedeixi a una discreta levitació mentre tres llengües de foc li davallen sobre la testa.

El caràcter utópic-mágic, relacionat amb el cómic o amb la ciència-ficció, s’accentúa a la foto en color de l’Aliquid Magices, retrat banyat entre concrecions lluminoses o hologrames en espiral.


ALEXANDRE CIRICI
© Alexandre Cirici
© SERRA D’OR, nº abril
Barcelona, 1982