Español / English 15:45 ; sábado 25 mayo 2019

Para ver toda la obra de Carmelo Hernando en imágenes,
haz clic en la web semiótica

Artículo sobre la exposición "Fotomuntatges"

Ressorgiment del fotomuntatge

“Primavera Fotogràfica a Barcelona-1982”

La dècada dels setanta, protagonitzada fotogràficament a casa nostra per l'anomenada “tercera generació”, va donar un gran nombre d'autors interessats per la “fotografía directa”, terme establert pels crítics nord-americans per designar aquella fotografía feta sense cap mena de manipulació. Trobem potser la seva arrel en la necessària exaltació del rigor conceptual i pre-visualista que lluita contra l'atzar tècnic i l'especulació de laboratori, moltes vegades emprats explotant la ignorància general del medi. Aquest ús trampós de la “imatge sorprenent” va caure aviat en desgràcia i només una quants veritables artistes van salvar-se del judici dels experts. És per això que trobem tants autors actuals lluitant contra aquesta dolorosa minimització de les possibilitats creatives de la fotografía.

No obstant això, es donen alguns casos de fotografía expressionista que repetint-se regularment podrien donar lloc a una tendència novament sorprenent (però aquesta vegada ben sòlida!). Certament, la “fotografía directa” està arribant arreu a extrems difícils de superar. El voluntari neutralisme de les dues principals tendències ortodoxes del documentalisme actual -els New Topographics, una mica esteticistes, i el berlinès VTS Kreuzberg, molt radical en l'objectualització extremada del tema- rep a Catalunya un bany de romanticisme que el fa més humanitzat: “mediterrani”, en diuen els centroeuropeus i anglosaxons. Però encara així l'existencialisme és molt gran.

El fotomuntatge. Aquest terreny de la creació gràfica, que trobà en els anys de la preguerra europea el seu moment culminant gràcies a certes escoles germàniques com la Bauhaus i a l'intens ús que en féu la publicitat comercial i la propaganda dels constructivistes russos retorna. Al nostre país un valencià, Renau, ha creat escola. Revistes com “Zoom” i “Photovision” li han dedicat monogràfics i diverses galeries han presentat recentment obres dels seus seguidors: Àngel Jové, América Sánchez, i Carmelo Hernando, entre altres. I aquests dos darrers exposen ara les seves obres dins el festival “Primavera Fotogràfica”.

América Sánchez i Carmelo Hernando, a la Galeria Laurent

“Fotomuntatges”, d'América Sánchez i Carmelo Hernando, és una “proposta límit de dos ecòlegs de la imatge que exigeixen una nova lectura interpretativa de les seves obres en aquesta exposició ddicada al mestre fotomuntador Josep Renau”. Aquesta és l'autodefinició de la mostra que fa aquest nou tàndem de la reordenació visual. El primer -pseudónim de Joan Carles Pérez Sánchez- és un gran dissenyador i pedagog gràfic. Ha exposat les seves obres nombroses vegades arreu del món. Carmelo Hernando és un professional artista que empra el fotomuntatge com a instrument i la premsa -sobretot la jove premsa catalana- com a mitjà. La mostra ens reitera el gran valor connotatiu i gràfic d'aquesta tècnica. En els fotomuntadors, els temps va al seu favor perquè la matèria primera de treball, la galàxia iconogràfica que ens rodeja, ja forma part del nostre entorn i del nostre inconscient. Del fotomuntatge ha dit Alberto Corazón que, així com la fotografia és un acte de no intervenció (cosa que podríem matisar), fotomuntar sí que és “fer fotografies, retallar-les, enganxar-les, acolorir-les, treure'ls el color, fotomuntar-les és enfrontar-nos a la nostra relació amb el medi, amb la gent i amb nosaltres mateixos; d'aquest enfrontament en diem cultura i no hi ha res que expliqui el que som com el fotomuntatge”.

Aquesta exposició (Galeria Laurent, Consell de Cent 245) estarà oberta fins el 30 d'abril.

P.F.B.
© P.F.B
© AVUI, diumenge, 25 d’abril
Barcelona, 1982