Español / English 13:33 ; sábado 24 agosto 2019

Para ver toda la obra de Carmelo Hernando en imágenes,
haz clic en la web semiótica

Artículo sobre la exposición "Palobras"

Carmelo Hernando: “La gent vol entendre el que veu exposat”

L'artista ha presentat la seva obra a la Sala Vinçon i a Nova York.

Carmelo Hernando, un artista nascut a La Rioja i actualment establert a Barcelona, tanca avui la seva exposició de fotomuntatges a la galeria d'art de la sala Vinçon de Barcelona, mentre encara està oberta una altra exposició de la qual la seva obra és protagonista, la que presenta la Cast Iron Gallery de Nova York. Amb motiu d'aquestes dues exposicions, Hernando ha volgut catalogar la totalitat de la seva obra, uns 400 fotomuntatges, i exhibir-ne i vendre'n la meitat.

L'exposició de Vinçon, titulada Palobras, i la de Nova York, sota el lema Fotomontajes 1977-1992, mostra l'evolució professional i artística d'Hernando, des de les primeres portades de revistes com Ozono o Vibraciones, realitzades als anys setanta, fins a diverses obres publicades a la dècada dels noranta. En aquest sentit, Hernando comenta que és “l'autor de segurament l'única portada de la revista interviú on no hi ha cap nu”. La sensibilitat de Carmelo Hernando a l'hora de realitzar els seus fotomuntatges s'aguditza, especialment, a l'hora de captar les imatges i els colors del nostre temps, del temps que li toca viure. Per exemple, explica, “repassant la meva obra s'hi pot veure la transformació del nostre país, des d'un país en via de desenvolupament fins a un país fins a un país consumista, que és també una mica el que passarà amb el països ex-soviètics”. Els temes de les seves obres són, doncs “el que preocupa qualsevol persona d'avui”.

Ecologia, guerra, els valors tradicionals i la pèrdua d'aquests, el mateix món de l'art, el consumisme o la llei. Conceptes que Hernando plasma en els seus fotomuntatges, i fins i tot ironitza amb ells. La seva obra, que homenatja volgudament “l'enciclopedisme”, sembla voler pretendre establir una xarxa de codis i imatges -un metallenguatge format per persones, animals, coses i éssers antropomorfs- que l'espectador ha d'interpretar, i a vegades també interrelacionar.

A vegades, explica, “algun visitant de l'exposició s'ha posat a riure a l'observar alguna de les obres. Això és bo, perquè crec que les imatges han de crear algun tipus d'interacció amb els espectadors”.

L' exposició de Nova York, de les mateixes característiques, està presidida per un gran mural, de prop cinc metres d'altura, que reprodueix el seu fotomuntatge El escultor, los oficios, inspirat en la figura l'artista Pedro Berruguete, però fent una escultura que té l'aire actual, de les acaballes del segle XX.

La por de l'art

Una de les màximes preocupaciones de Carmelo Hernando és “que el públic no tingui por de l'art”, un art que sovint li es presentat com posat damunt d'un pedestal i al qual ningú s'atreveix a preguntar res”.

Carmelo Hernando carrega fort contra “els mites, l'especulació que hi ha hagut en el món de l'art en el últims anys”, i també contra “els preus inflats per diversos interessos, uns preus que més aviat semblen Falcon Crest, i això ja està passat de moda. Si mirem els preus que estableixen algunes galeries, semblen més els d'una joieria! I no es tracta pas de brillants Veermmeers”, s'exclama.

Hernando també reclama que les obres d'art tinguin “preus civils, normals”, i reivindica el “realisme. La gent está desitjant veure obres d'art que entengui i li agradin”.


HELENA XANDRI
© Helena Xandri
© DIARI DE BARCELONA, diumenge 7 de febrer
Barcelona, 1993